En un article anterior parlàvem de la importància de les papallones com a indicadores de la nostra qualitat ambiental. Tant les papallones com els insectes en general tenen un gran valor -proporcionen molts beneficis mediambientals, incloent-hi la pol·linització i el control natural de plagues- i en els darrers 16 anys s'han perdut ja el 45% de les papallones.

Una de les espècies més afectada és la papallona monarca migratòria (Danaus plexippus plexippus), que ha passat de sumar milions d'exemplars a estar en perill d'extinció (des dels anys 90 la població ha baixat un 94%). Ha estat l'última espècie animal a entrar en la llista d'espècies en perill d'extinció, amb la pèrdua d'hàbitat i el canvi climàtic com les principals raons. Així es conclou a l'entrar aquesta espècie a la "Llista vermella d'espècies amenaçades" de la UICN, que actualment inclou més de 147 mil espècies, gairebé 42 mil en perill d'extinció.

La papallona monarca és especialment coneguda per ser la protagonista, cada any, d'un gran desplaçament migratori en què creua el nord del continent americà. El viatge anual que fa la papallona monarca, on arriba a fer uns 4.000 quilòmetres, comença a l'hivern a Mèxic i Califòrnia i acaba a les zones de reproducció dels Estats Units i Canadà, a l'estiu.

Als anys noranta es calculava que hi havia milions d'exemplars, sobretot a l'Amèrica del Nord, però actualment es dubta si en queden prou per mantenir les poblacions i evitar-ne l'extinció.

Algunes de les causes de la seva desaparició han estat la desforestació i la tala d'arbres, fruit de la pressió del desenvolupament urbà i de l'agricultura, i la utilització de productes químics.

El canvi climàtic és una de les amenaces més importants que afecta la papallona monarca de forma accelerada, ja que la sequera limita el creixement de les plantes amb flor i augmenta la freqüència d'incendis forestals, mentre que les temperatures extremes desencadenen migracions més primerenques. Els episodis meteorològics extrems, malauradament, també acaben amb milions d'exemplars.

Com la reconeixem? Les seves ales presenten un patró de color taronja i negre fàcilment reconeixible, amb una envergadura de 8 a 12 cm. Durant el seu viatge i estada a Mèxic es reprodueixen els exemplars adults i neix la generació que volarà al març cap a EUA i Canadà; cap tornarà a Mèxic, ja que el seu cicle de vida dura només algunes setmanes.